Els engranatges de la E Street Band no acusen cansament ni indicis d’obsolescència planejada, i no hi ha pavelló ni estadi que minvi el seu poder. Tampoc baixa la guàrdia el seu capità, Bruce Springsteen, endinsat en la gira més llarga de la seva vida, amb dos anys d’itinerari a sobre que encara no veuen el final. Ahir a la nit, a l’estadi de San Mamés, de Bilbao, hi va haver, una vegada més, dosis generoses d’excitació, diversió, conscienciació i un dels repertoris més totèmics del rock’n’roll. Un cançoner assentat en la història: com està sent habitual en aquesta gira d’estiu, les aportacions de l’últim disc, Working on a dream, van ser minimitzades en el repertori; una pràctica fins ara inèdita en la trajectòria de Springsteen. També inaudita va ser la manera en què va començar el concert: una versió de la cançó popular basca Des de Santurce a Bilbao interpretada amb summe virtuosisme per Nils Lofgren a l’acordió. Darrere d’ell van aparèixer Springsteen i Clarence Clemons, i el monstre va començar a caminar amb The ties that bind, Badlands i Hungry heart, l’èpica Outlaw Pete, Working on the highway i Working. Va seguir Johnny 99 en versió rockera intempestiva, amb solos de guitarra i cataclisme final, i un Because the night que va seguir exaltant els ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada