"Working on a dream" Nou treball del Boss

El 27 de gener del 2009 surt a la venda el seu nou disc, Working on a dream, només 15 mesos després de publicar Magic, el seu últim àlbum fins a la data. I això que en aquest temps no ha parat de fer concerts amb la E Street Band, que l'acompanya en el seu flamant treball. Si els plans es confirmen, després del disc hi haurà una nova gira que al febrer portarà a Barcelona l'artista de Nova Jersey.El disc conté 12 cançons i dues peces extra. Aquestes últimes són The wrestler, cançó acústica que sona en els crèdits de la pel.lícula homònima que va guanyar el Lleó d'Or al setembre a Venècia, i A night with the Jersey devil, blues elèctric a l'estil Howlin' Wolf que va penjar a la seva web per commemorar Halloween. Springsteen també ha donat a conèixer el tema que dóna títol a l'obra. Primer el va interpretar, acompanyat de la seva dona, Patti Scialfa, el 2 de novembre a Cleveland, en un míting de Barack Obama.


ELS TÍTOLS

De la resta de cançons només se'n sap el títol. Criden l'atenció Queen of the supermarket i Tomorrow never knows, com el tema de The Beatles. La producció i les mescles són de Brendan O'Brien, que s'ha erigit en home de confiança de Springsteen en l'estudi de gravació. És la quarta col.laboració entre tots dos, que va començar el 2002 amb The rising i va seguir amb Devils and dust (2005) i Magic l'any passat. D'aquesta confiança donen fe les declaracions de l'artista sobre aquest nou treball. "Cap al final de la gravació de Magic, entusiasmat amb el retorn al so del pop, vaig continuar escrivint. Quan el meu productor i amic Brendan O'Brien va escoltar les cançons em va dir: 'Seguim endavant'. I durant el següent any això és exactament el que hem estat fent, gravar amb la E Street Band durant les pauses de la gira"."Amb Working on a dream espero haver capturat l'energia i la frescor del grup tal com arribàvem del tour, després de fer alguns dels concerts més emocionants de la nostra carrera". "Totes les cançons s'han escrit amb rapidesa, i normalment s'ha elegit una de les primeres preses. Ens ho hem passat fantàsticament fent aquest disc".

Espectacular concert de Mariza a l'auditori


Tot l'auditori d'en peus per ovacionar aquesta artista vinguda de Portugal, Mariza ens va fer sentir com a nostres els seus fados, una fantàstica veu acompanyada per uns musics brillants, ahir l'auditori de Girona semblava un barri més de la Lisboa profunda, amb simpatia i bon humor la cantant va anar presentant el seu nou disc, Terra, trossos de la seva infància i una fantàstica habilitat per introduir sons d'altres països, fan que el fado, no sigui producte del segle IX, sinó que estigui a l'alçada de la música contemporània. Un recital del que cal gaudir cada cop que aquesta dama negra del destí(fado) torni. No t'el pots perdre.

Halloween i The Boss



Bruce Springsteen ha fet un video per Halloween i l'ha penjat al seu web clica per veure'l
HALLOWEEN
To our friends and neighbors:
So as not to inconvenience you this Halloween, due to "catastrophic success" (read: too many visitors for the neighborhood to handle) and concern for the safety of kids and parents! we won't be having our usual Halloween display this year in Rumson.We wish everyone a safe and Happy Halloween!
Thanks,
Bruce and Patti

Viva la Vida Coldplay



I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sleep alone
Sweep the streets I used to own

I used to roll the dice
Feel the fear in my enemies eyes
Listen as the crowd would sing:
«Now the old king is dead! Long live the king!»

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt, and pillars of sand

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
Once you know there was never, never an honest word
That was when I ruled the world

It was the wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in.
Shattered windows and the sound of drums
People could not believe what I'd become
Revolutionaries Wait
For my head on a silver plate
Just a puppet on a lonely string
Oh who would ever want to be king?

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
I know Saint Peter won't call my name
Never an honest word
And that was when I ruled the world
(Ohhhhh Ohhh Ohhh)

Hear Jerusalem bells are ringings
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
I know Saint Peter will call my name
Never an honest word
But that was when I ruled the world

Quercus!!! Els pregoners



ST. FELIU DE GUÍXOLS - de la crisi: "Quina crisi?". "Per crisi, la que van patir els nostres pares!". Amb aquestes paraules, Quercus va voler treure importància a la desacceleració econòmica que pateix el país. Des de dalt de l'escenari, el grup guixolenc es va mostrar contrari a la MAT i a favor de la Plataforma pel Ter, alhora que afegia unes paraules en defensa de la resta de grups que vetllen pel territori. Les seves paraules van ser rebudes amb aplaudiments per part del públic. Dels autors del Manifiesto de defensa de la lengua común, en van dir que eren uns "colonitzadors", "monolingües", que "són incapaços d'entendre que les nostres mares ens donaven el pit en català". Un cop acabat el pregó, Quercus, que ha incorporat nous membres, va ultimar els detalls per al concert que tindria lloc a la mateixa plaça. Així, a partir de dos quarts de dotze de la nit, tots els assistents que omplien els voltants de l'escenari van poder gaudir de nou de la música de la banda ganxona, en un concert en el qual van tocar vells temes i alguna cançó nova, feta especialment per a l'ocasió.
Diari de Girona

De un mundo aparte


Aquest cap de setmana, ha estat la festa major de Santa Cristina d'Aro i el divendres hi havia l'actuació de: "De Un Mundo Aparte"un grup de Santa Cristina que no haviem sentit mai (perdó pels seguidors) ens van sorprendre per moltes coses, primer el sò metalic de les guitarres, segon, una força a l'escenari que no té res a envejar als altres grups ja consolidats i després les lletres de les cançons adrecades al seu public que fidel les cantàven com una sola veu. L'únic prò, és, que la música sobrepassa la veu del cantant i en aquest aspecte deixa pobre l'acutació ja sigui per falta de veu del cantant o l'estridència de la música. Això si del tot recomenables.




Concert del Boss


La puntualitat no és un dels forts del rock'n'roll. Passaven vint minuts de les deu de la nit quan Bruce Springsteen i la E Street Band apareixien a l'escenari i feien pujar uns quants graus la terrible xafogor ambiental a ritme de No surrender. Amb un Camp Nou ple de gom a gom, el Boss va sortir pletòric, com si se sentís a casa seva, envoltat de 75.000 col·legues que li van donar la benvinguda amb una tancada i merescuda ovació.
Parlant català, com sempre, i advertint que seria "una nit magnífica", Bruce Springsteen ja va sortir amb la camisa arremangada, disposat a posar-se mans a l'obra, a entregar-se al màxim, a anar per feina. I així ho va fer, agafant embranzida a base de rock, amb Radio nowhere i Out in the street, amb la qual va rebre el primer bany de masses baixant a la tarima més pròxima del personal, a tocar dels afortunats de les primeres fileres, que alçaven els braços amb la intenció de tocar l'ídol. Cedint el protagonisme a la banda perquè oferissin solos de guitarra o saxo, seguint els implacables batecs de la bateria, el músic nord-americà va posar la directa per no donar treva a unes graderies en què la gent es va mantenir de peu constantment, com si l'entrada pagada no donés dret a seient.
Així és el Boss. Repartint energia, encomanant aquest vertigen amb un rock que et posa l'estómac en un puny. Sense respir, de seguida atacava els primers compassos de Promise land i es penjava la guitarra a les espatlles per treure l'harmònica per primera vegada.
Si el Boss es va entregar al llarg de tot el concert, nosaltres ho vam fer en cos i ànima, vam suar la samarreta a pocs metres d'ell, ens va fer emocionar, saltar, ballar i el mes important vam cantar amb ell, va ser un honor haver estat allà , en un Camp Nou a vessar i ser part d'un públic privilegiat fan incondicional de l'ídol del Rock. Nosaltres hi vam ser i va ser com sempre un plaer.
SetList Barcelona 19/07/2008
No Surrender /Radio Nowhere /Out In The Street /The Promised Land /Hungry Heart / Summertime Blues /Brilliant Disguise /The River /Atlantic City /Candy's Room /Janey Don't You Lose Heart /Waitin' On A Sunny Day /Backstreets / Because The Night / Livin' In The Future /Mary's Place /Tunnel Of Love /The Rising /Last To Die /Long Walk Home /Badlands
-
Jungleland /Born To Run /Bobby Jean /Glory Days /Dancing In The Dark /American Land / Twist And Shout

Maria Creuza & Toquinho, Tribut a Vinicius de Moraes



L’any 1970, a la ciutat de Buenos Aires, es realitza un esdeveniment històric. El poeta Vinicius de Moraes, amb Toquinho i Maria Creuza, es reuneixen per primera vegada per immortalitzar un repertori amb els temes més memorables del gènere. “La Fusa” va ser el lloc de la trobada, gravant aquest encontre en un disc que té aquest nom. Temes històrics com “A felicidade”, Que maravilha”, “Garota da Ipanema” i “Minha Namorada”, entre altres mítiques cançons, estan gravades en aquest disc i a la memòria del gran públic. En aquest homenatge, espectacle encàrrec del Festival, els dos artistes volen commemorar el fet inoblidable que va representar “La Fusa”.Un esdeveniment històric sense precedents, en una oportunitat única per reviure els versos de l’immortal poeta a través de la música i la interpretació d’aquests dos gegants de la Bossa Nova.
Sant Feliu de Guíxols-Espai del Port-22:30h

Ja podem baixar-lo!!!!



El nou disc del Boss a Internet, a partir d'avui 15 de juliol i a punt pel concert les quatre cançons inèdites, una super versió de The Ghost of Tom Joad amb Tom Morello, Sandy amb Danny Federici, Always a Friend amb Alejandro Escovedo i Turn! Turn! Turn! amb Roger McGuinn, 4 joies per anar fent boca de cara al concert de dissabte i diumenge a Barcelona

Sony mp4


El dia 10 de juliol he estrenat un mp4 de la Sony (que m'ha regalat la Iolanda), una passada els vídeos es veuen en molt bona qualitat i la música se sent perfecte.
Us el recomano.
Amàlia

Springsteen llança a internet quatre cançons inèdites



L'incombustible Bruce Springsteen llançarà dimarts que ve, un disc que es vendrà exclusivament en format de descàrrega digital (àudio MP3 i vídeo) a través d'iTunes i Amazon. Els beneficis d'aquest elapé, titulat Magic tour highlights i amb quatre cançons que mai s'havien publicat, seran per a la fundació de Danny Federici (The Danny Federici Melanoma Fund.), el teclista de la E Street Band que va morir el 17 d'abril passat.La particularitat d'aquest llançament és que totes les peces són a duo amb artistes a qui el Boss va convidar a compartir escenari durant la seva última gira americana. Una de les cançons, la versió de Sandy (4th of July, Asbury Park), té una especial càrrega emotiva: és l'última que Springsteen i la E Street Band van fer amb Federici just el dia de la seva reaparició (i última actuació) a Indianapolis, el 20 de març del 2008. De fet, tot l'elapé està gravat en directe, durant la primavera passada. Always a friend, amb Alejandro Escovedo, The ghost of Tom Joad, amb Tom Morello i Turn! Turn! Turn! (una versió del clàssic compost per Pete Seeger que va portar a l'èxit The Byrds), amb Roger McGuinn.

Fados a Sant Feliu



Un concert de luxe, l’espectacle compta amb la presència de les tres veus més importants i internacionals del fado actual, des del més tradicional fins al més innovador. Com se sap, la pel.lícula de Saura va saber captar els fonaments del fado portuguès. El gran cineasta va voler-hi reflectir el gènere des del mestissatge, la multiculturalitat i el sentiment. Els intèrprets; Mariza, amb una gran trajectòria artística, ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Camané, amb el seu espectacle ‘Como sempre… como dantes’ va rebre fa poc el premi Amalia Rodrigues en categoria de MillorCantant Masculí de Fados. I Carlos do Carmo, amb més de 40 anys de trajectòria artística, ha portat la música portuguesa arreu del món. Un recital de luxe.