De un mundo aparte


Aquest cap de setmana, ha estat la festa major de Santa Cristina d'Aro i el divendres hi havia l'actuació de: "De Un Mundo Aparte"un grup de Santa Cristina que no haviem sentit mai (perdó pels seguidors) ens van sorprendre per moltes coses, primer el sò metalic de les guitarres, segon, una força a l'escenari que no té res a envejar als altres grups ja consolidats i després les lletres de les cançons adrecades al seu public que fidel les cantàven com una sola veu. L'únic prò, és, que la música sobrepassa la veu del cantant i en aquest aspecte deixa pobre l'acutació ja sigui per falta de veu del cantant o l'estridència de la música. Això si del tot recomenables.




Concert del Boss


La puntualitat no és un dels forts del rock'n'roll. Passaven vint minuts de les deu de la nit quan Bruce Springsteen i la E Street Band apareixien a l'escenari i feien pujar uns quants graus la terrible xafogor ambiental a ritme de No surrender. Amb un Camp Nou ple de gom a gom, el Boss va sortir pletòric, com si se sentís a casa seva, envoltat de 75.000 col·legues que li van donar la benvinguda amb una tancada i merescuda ovació.
Parlant català, com sempre, i advertint que seria "una nit magnífica", Bruce Springsteen ja va sortir amb la camisa arremangada, disposat a posar-se mans a l'obra, a entregar-se al màxim, a anar per feina. I així ho va fer, agafant embranzida a base de rock, amb Radio nowhere i Out in the street, amb la qual va rebre el primer bany de masses baixant a la tarima més pròxima del personal, a tocar dels afortunats de les primeres fileres, que alçaven els braços amb la intenció de tocar l'ídol. Cedint el protagonisme a la banda perquè oferissin solos de guitarra o saxo, seguint els implacables batecs de la bateria, el músic nord-americà va posar la directa per no donar treva a unes graderies en què la gent es va mantenir de peu constantment, com si l'entrada pagada no donés dret a seient.
Així és el Boss. Repartint energia, encomanant aquest vertigen amb un rock que et posa l'estómac en un puny. Sense respir, de seguida atacava els primers compassos de Promise land i es penjava la guitarra a les espatlles per treure l'harmònica per primera vegada.
Si el Boss es va entregar al llarg de tot el concert, nosaltres ho vam fer en cos i ànima, vam suar la samarreta a pocs metres d'ell, ens va fer emocionar, saltar, ballar i el mes important vam cantar amb ell, va ser un honor haver estat allà , en un Camp Nou a vessar i ser part d'un públic privilegiat fan incondicional de l'ídol del Rock. Nosaltres hi vam ser i va ser com sempre un plaer.
SetList Barcelona 19/07/2008
No Surrender /Radio Nowhere /Out In The Street /The Promised Land /Hungry Heart / Summertime Blues /Brilliant Disguise /The River /Atlantic City /Candy's Room /Janey Don't You Lose Heart /Waitin' On A Sunny Day /Backstreets / Because The Night / Livin' In The Future /Mary's Place /Tunnel Of Love /The Rising /Last To Die /Long Walk Home /Badlands
-
Jungleland /Born To Run /Bobby Jean /Glory Days /Dancing In The Dark /American Land / Twist And Shout

Maria Creuza & Toquinho, Tribut a Vinicius de Moraes



L’any 1970, a la ciutat de Buenos Aires, es realitza un esdeveniment històric. El poeta Vinicius de Moraes, amb Toquinho i Maria Creuza, es reuneixen per primera vegada per immortalitzar un repertori amb els temes més memorables del gènere. “La Fusa” va ser el lloc de la trobada, gravant aquest encontre en un disc que té aquest nom. Temes històrics com “A felicidade”, Que maravilha”, “Garota da Ipanema” i “Minha Namorada”, entre altres mítiques cançons, estan gravades en aquest disc i a la memòria del gran públic. En aquest homenatge, espectacle encàrrec del Festival, els dos artistes volen commemorar el fet inoblidable que va representar “La Fusa”.Un esdeveniment històric sense precedents, en una oportunitat única per reviure els versos de l’immortal poeta a través de la música i la interpretació d’aquests dos gegants de la Bossa Nova.
Sant Feliu de Guíxols-Espai del Port-22:30h

Ja podem baixar-lo!!!!



El nou disc del Boss a Internet, a partir d'avui 15 de juliol i a punt pel concert les quatre cançons inèdites, una super versió de The Ghost of Tom Joad amb Tom Morello, Sandy amb Danny Federici, Always a Friend amb Alejandro Escovedo i Turn! Turn! Turn! amb Roger McGuinn, 4 joies per anar fent boca de cara al concert de dissabte i diumenge a Barcelona

Sony mp4


El dia 10 de juliol he estrenat un mp4 de la Sony (que m'ha regalat la Iolanda), una passada els vídeos es veuen en molt bona qualitat i la música se sent perfecte.
Us el recomano.
Amàlia

Springsteen llança a internet quatre cançons inèdites



L'incombustible Bruce Springsteen llançarà dimarts que ve, un disc que es vendrà exclusivament en format de descàrrega digital (àudio MP3 i vídeo) a través d'iTunes i Amazon. Els beneficis d'aquest elapé, titulat Magic tour highlights i amb quatre cançons que mai s'havien publicat, seran per a la fundació de Danny Federici (The Danny Federici Melanoma Fund.), el teclista de la E Street Band que va morir el 17 d'abril passat.La particularitat d'aquest llançament és que totes les peces són a duo amb artistes a qui el Boss va convidar a compartir escenari durant la seva última gira americana. Una de les cançons, la versió de Sandy (4th of July, Asbury Park), té una especial càrrega emotiva: és l'última que Springsteen i la E Street Band van fer amb Federici just el dia de la seva reaparició (i última actuació) a Indianapolis, el 20 de març del 2008. De fet, tot l'elapé està gravat en directe, durant la primavera passada. Always a friend, amb Alejandro Escovedo, The ghost of Tom Joad, amb Tom Morello i Turn! Turn! Turn! (una versió del clàssic compost per Pete Seeger que va portar a l'èxit The Byrds), amb Roger McGuinn.

Fados a Sant Feliu



Un concert de luxe, l’espectacle compta amb la presència de les tres veus més importants i internacionals del fado actual, des del més tradicional fins al més innovador. Com se sap, la pel.lícula de Saura va saber captar els fonaments del fado portuguès. El gran cineasta va voler-hi reflectir el gènere des del mestissatge, la multiculturalitat i el sentiment. Els intèrprets; Mariza, amb una gran trajectòria artística, ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Camané, amb el seu espectacle ‘Como sempre… como dantes’ va rebre fa poc el premi Amalia Rodrigues en categoria de MillorCantant Masculí de Fados. I Carlos do Carmo, amb més de 40 anys de trajectòria artística, ha portat la música portuguesa arreu del món. Un recital de luxe.